RENAIXEMENT
CRONOLOGIA: 1450-1600
CONTEXTUALITZACIÓ:
El Terme Renaixementva ser acunyat en 1855 per Jules Michele pensat como un periode cornològic històric, no obstantva ser en el S.XVI per Vassari per designar una època de contrarietats. Per una banda, va ser un període de CRISI:
- Crisi política: època de guerres donat que els reis volien doblegar a la noblesa, sent així un periode de transició cap a l'absolutisme barooc.
- Crisi econòmica: ja que el 80% de la població vivia fora deles ciutats i es dedicava a l'agricultura, No obstant, amb els descobriments geogràfics s'incrementa el comerç. naixent el sistema de economía capitalista
- Crisi religiosa: ja que gràcies aLutero, qui va ser el promotor de la reforma, va dividir Europa en dos, el nort que segueix el model de la reforma i els del sur que son fidels al catolicisme.
Pero també una època de molts AVANÇOS sobretot a nivell científic i matemàtic.
També hi ha nombrosos descobriments com per exemple l'arrivada de Colon a America en 1492.
El avanç que més directament afectarà sobre la música serà l'invent de la imprempta:
-
La qual facilitarà que la música s'extengui amb facilitat per tot Europa.
-
Ajuda a la formació de la clase socio-musical
-
Ajuda a que no s'obliden les grans figures de la música
-
La primera imprempta musical va ser a Venecia per Petrucci en 1501 "Odhecaton"
Imprempta. Gutenberg
Hi ha un canvi fonamental en la concepció del ser humà, que condicionarà tots els aspectes de la vida i per tant de l'art, es tracta de L'HUMANISME. És un moviment filosòfic, intel·lectual i cultural que es pot resumir en la següent frase: "El ser humà és la mesura de totes les coses, és el centre del univers". Per tant, tot l'art estarà fet i pensat per al ser humà.
Per què aquesta etapa rep el nom de renaixement?
Perque hi ha un renaixer de l'art greco-romà. Els artístes intenten imitar l'art grego-romà, per tant:
En escultura, es fan homes perfectes, esculturals, simètrics, ben proporcionats...
El David. Miguel Angel
Pintura: degut a l'humanisme es pintaran sobretot la figura del ser humà.
La Gioconda. Da vinci
Arquitectura: recorda les línies rectes del l'art greco-romà:
Monasterio del escorial. Herrera
ETAPES
El renaixement es poden dividir en 3 etapes:
-
Prerenaixement: naix a Florència i abarca la segona meitat del S.XV. En 1453, amb la caiguda de constantinopla, va generar una fugida masica dels sabis Bizantins cap a Italia, transmetent tot el seu vagisteri en les academies italianes de Florencia. Es va difuminant el gòtic per anar apuntant a l'humanisme.
-
Renaixement ple: primera meitat del S.XVI on neixen els grans artistes com Rafael, Leonardo, Miguel Angel, Guerrero, Morales, Juan del Enzina o Palestrina entre altres
-
Renaixement tardio: segona meitat S.XVI amb la aparició de la música "reservata" o "manierisme", que intenta que la música sigui un reflex fidel del text, per que ajude al seu entenguiment.
Brunellesqui
Donatello
LA MUSICA EN EL RENAIXEMENT
El renaixement Florentí sols afecta a la pintura,escultura i arquitectura, no a la música, donat que al S.XV la musica acull la música franco-flamenca. Així doncs hi haura que esperar fins anys en dins del S.XVI per poder parlar de música renaixentista. Acò és degut a que no es tenia constància de com sonava la música grega.
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS:
-
TEXTURA:
-
Es romp la tradició de donar més importància a una veu que a altra.
-
4 o més línies melodiques vocals de caràcter similar i timbre homegeni.
-
Alternança de seccions contrapuntístiques i seccions homofòniques.
-
-
HARMONIA:
-
Apareixen les disonants (encara que es preparen) però el seu ús és casual, surgeixen gràcies al lliure discurrir de les melodies.
-
Despareixen les 4J i 5J paral·leles en favor de la 3ª i la 6ª, apareixent la disposició vertical en base al acard triada. Sent el Baix com a fonament harmònic.
-
Música modal que caurà ràpidament en la tonalitat del S.XVII
-
Ús de clausules, que són una espècie de cadències que anuncien el final de la obra. També anomenades cadències Landini
-
-
MELODIA:
-
Àmbit religios: llargues, solemnes i sense grans salts d'intervals
-
Àmbir profà: Ràpides, lleugeres i amb grans salts d'intervals.
-
-
RITME:
-
És fluit amb la textura contrapuntísitca amb imitació lliure.
-
Esquemes molt marcats en textura acordica per a la textura homofònica.
-
La unitat de temps és el tactus, que espot traduir com la pulsació o part de pulsació.
-
-
TEXT:
-
Àmbit religios: no és descriptiu, per tant moltes vegades es tapat per la complexa polifonia.
-
Àmbir profà: és descriptiu, per tant busca que la música ajudi a expresar el text. Es coneix com música reservata --> Madrigalisme
-
-
GENERES MUSICALS:
-
No estan clarament diferenciats, donat que les veus podrien ser doblades o sibstituides per instruments però, poc a poc la música instrumental consegueix desvincular-se de la música vocal neixent la MUSICA INSTRUMENTAL.
-
-
MÚSICA FICTA: que és la herència del s.XIV. que segons Juan de Garlandia "La música ficta qparece a la vida cuando transformamos a semitono un tono y viceversa". Aquesta característica es molt empleada en la música instrumental.
-
DINÀMICA:
-
Les partitures no especifiquen res sobre aquest element, ni la intensitat, ni el caracter... Es deixava a la lliure improvisació dels interprets els quals podien ornamentar i variar al seu gust les melodies escrites.
-
A finals S.XVI, a la catedral de Sant Marc de Venècia, Giovanni Gabrieli escriu les primeres indicacions d'intensitat (forte i piano)
-
Neixement de la policolaritat: en aquesta catedral es van instalar dos orgues,cantors i instrumentistes que estaven elevats a cada banda de la nau principal creant efectes molt impactants per als oients.
-
-
NOTACIÓ: Notació blanca que permet pintar de negre les notes i d'aquesta manera canviar la durada sense necesitat d'afegir mes figures musicals.
SOBRE EL MÚSIC
-
Desapareix l'anonimat
-
Músics viatgen de cort en cort reclamats per causa de la seva fama i del seu prestigi.
-
Nobles i burgesos es disputen els millors músics del moment i els fan mecenes o protectors.
-
El mecenatge neix en aqueste període, en què el poder vol anar lligat a la cultura i l'art.
-
Els músics compleixen la seva funció en les capilles de princeps o eclesiastiques.
-
Església:
-
Destaca Organista
-
Cantores, distins del can pla, dirigits pel mestre de capella.
-
-
Mecenes: Destaquen els solistes que toquen instruments polifònics
-
-
Son profesionals mal pagats, que es busquen un millor salaria recorrent mig mon
-
La seva formació es realitza en capilles de lesglésia.
-
SOBRE LA DONA
-
El paper social, cultura i artístic de la dona encara és escàs. Però les dones de dins de palau,
-
nobles o de l'alta burgesia rebien educació musical.
-
En el s.XV destaquen: Elisabetta Gonzaga i Isabel d'Este
-
En el s.XVI: Caterina Willaert, Vittoria i Rafaella Aleotti i Maddalena Casulana
