CRONOLOGIA:    1600 - 1750 (Primera òpera que es conserva (Euridice de Peri) fins mort J.S.Bach)

​

TERMINOLOGIA: 

    Des del punt de vista etimològic, hi ha dubtes sobre el seu origen: portuguès, castellà… amb termes que fan referència a una perla irregular, irregularitat que seria característica de les principals manifestacions artístiques de l'època.

 

PENSAMENT:

    L'home barroc no persegueix la bellesa, sinó que fonamenta el seu pensament entorn de dos aspectes oposats: la RAÓ i el SENTIMENT. 

  -   La raó en tant que intenten buscar la lògica i el costat científic de tot. 

  -   El sentiment del ser humà es farà evident en tots els camps; en la música ho veurem sobretot en l'òpera.

 

SITUACIÓ POLÍTICA i ESTÈTICA:: 

    Absolutisme monàrquic (el rei te tot el poder). Aquest aspecte s'ha de tenir en compte perquè l'art estarà condicionat pel rei, és a dir, l'art serà una eina de propaganda del poder reial, per tant serà una art:

•  Monumental, es a dir, com més grans i impressionants siguin les obres d'art, més poder pareix que tingui el rei. En Música, la monarquia absoluta, va saber donar als espectacles de cort un luxe incomparable amb les representacions d'òpera.

• Recerca de l'excessiu, i la irregularitat, que es fa especialment evident en:

  • Arquitectura:

    • L'exageració d'adorns de les catedrals o palaus.

    • L'abús del color daurat en l'arquitectura (per tal d'aparentar que el material emprat és or.

    • Columnes retorçades.

  • En pintura i escultura:

    • es pinten persones que sempre estan en acció, en moviment, mai estan relaxades.

  • En música:

    • Explotació al màxim dels recursos que ofereixen els instruments i el llenguatge musical. 

    • Ampliació de l'ambit sonor, per tant, augmenta la dimensió dels teclats.

•  Joc de contrastos, s'intenta contrastar constantment diferents elements

  • Pintura: hi ha un gran contrast de zones que són molt fosques amb altres que tenen molta llum  (quan el pintor vol destacar alguna cosa).

  • En música: es fa especialment evident en l'estil concertat, oposició d'elemts (f/p, moviments ràpids amb lents, seccions homofòniques amb contrapuntístiques fugades).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

• Doctrina dels afectes:  Com a continuació de la músicareservata del renaixement, el principal objectiu dels compositors barrocs es poder expresar amb la seva música, amb el text i amb la representació els afectes més extrems, des de el dolor més violentes fins l'alegria més exhuberant. Aquest pensamente de estètica musical va sorgir a la Camerata di Bardi a Florencia (1573-1580), on es reunien músics, físics, sabis, etc. per tractar les tendències artísitiques. sobre tot musicales perquè pensaven que la música s'habia corromput. Volien un art en la que la música no interferira en la transmissió d'emocions, es varen basar amb els estudis de Girolamo Mei sobre els estudis de la tragèdia grega, ja que aquesta compleix a la pefecció amb la doctrina dels afectes.

      Així doncs, per a què els compositors puguin aconseguir aquest objectiu principal i ser fidels a l'estètica artística de l'època, de la camerata Bardi s'extrauen les següents característiques musicals:​

​

• Pèrdua de la unitat d'estil: Bilinguisme

Monteverdi, en el seu "5é llibre de madrigals", admet no seguir els preceptes de l'antiga escola, sinó qye es guia per les directrius de la Camerata Bardi, lo que Monteverdi anomena la "Seconda prattica"​. Això no vol dir que la prima prattica (la manera d'escriure música contrapuntística del renaixement) s'abandonara sinó que els compositors seran bilingües.

Berardi estableix les diferències esencials entre les dos pràctiques:

• Prima prattica: És la manera de fer del renaixement, on la música no es troba necessariament lligada a les necessitats del text. Compositors com Palestrina i Willaert sent J.S.Bach qui pose aquest estil contrapuntístic a la cumbre més alta.

• Seconda prattica: és extreta de la Camerata Bardi. La música ha de estar al servei del text, i ha de fugit de la complexa polifonia contrapuntística en favor de la monodoa acomopanyada (del baix continu) sobre la que recau tot el pes de la expressió. 

​​

• Monodia acompanyada i recitatiu:

Apareix al S.XVII, gràcies a la Camerata Bardi i a la tragèdia grega. Aquesta característica és la part esencial de l'estil represe​ntatiu.

La eina perfecta per expresar musicalment l'acció amb una sola línia melòdica, especialment el recitatiu, amb les següents característiques:

• Ritme lliure que reforça el ritme de la paraula.

• Acompanyament instrumental reduït a la mínima expressió.

• Harmonia realitzat pel baix continu

• Ús de recursos per a l'expressió del text amb gestos

• Veu solista acompanyat pel baix continu que propociona harmonia.

​​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

• Harmonia: Concepte de acord, nou concepte contrapunt harmònic, tonalitat i baix continu

  • Baix continu: ​Sorgiex com fonament sobre el que es sosté tot l'entramat harmònic i melòdic de la música barroca. Proporciona el baix i harmonia "de relleno" arpegiant acords. El fet que el baix continu interprete acords, fa que aparegui un nou contrapunt més lliure, amb notes extranyes a l'acord ja que ara tenim un bon soport harmònic. Gràcies a açò, es poden utilitzar disonàncies no preparades tenint més llibertat melòcia que perme expressar els afectes sense restriccions, com per exemple l'ús de cromatismes.

    • Els instruments que faran aquesta funció seran tocat pel clavicèmbal, orgue, llaüt o arpa més un instrument greu com el violoncel, viola da gamba o fagot.  

  • Concepte de tonalitat: Gràcies a l'úls lliure de la disonància varen naixer els acords de septima de dominant en temps for. Poc a poc, amb l'evolució i experimentació dels acords es va arribar a una clarificació en la creació de la tonalitat.Encara haurem d'esperar al Barroc tardà (1680-1730) per a què s'estableixi l'actual sistema tonal major i menor.​

 

• Composicions idiomàtiques:  Fins ara els compositors no pensaven en les difucultats tècniques de cada instrument. Composaven sense pensar quin instrument ho tocaria.

  • En aquesta època els compositors sí que pensaran en les capacitars i característiques de cada instrument. Per exemple no és lo mateix composar per un violí que per un clavicembal,

  • Es separa totalment el llenguatge instrumental del vocal.

​​

• Estil concertat:  Aquesta, és la màxima llei de la llei de contrastos i és un dels recursos més emprats. 

  • Té el seu origen al policoralisme venecià i en els madrigals​

  • Elementes contrastants:

    • coros vs solos​

    • Tuttis vs solos

    • Vocal vs instrumental

    • Moviments ràpids vs lents

    • Forts vs pianos

​

• Ritme:  Hi ha una dualitat amb la utilització del ritme

  • Ritme mètric: Regular, amb línies divisòries (apareix el acutal sistema de compassos)que distribueix les paraules fortes i dèbils. És a dir un reitme mecànic i mesurat

  • Lliure i sense mensurar: sense barra de compas, segueix el text i es característic de la seconda prattica.

Es podiren combinar per no alhora.  Ex: Preludi i fuga o recitatiu i aria​

 

​

ETAPES: 

​

      Bukofer estableix 3 períodes basats en l'estil per a Italia, país del qual la música rep els principals impulsos. a la resta de països serà 10-20 anys més tard, açò explica que en 1730 a Italia ja es composa música galant mentre que a Alemanya comená la música barroca.

 

​