top of page

MÚSICA VOCAL PROFANA AL Barroc

INTRODUCCIÓ:    

 

      La música vocal del primer Barroc Va estar entre dos estils de l'època:

​

  • El contrapunt del renaixement

  • L'estil basat en la monodia acompanyada de baix continu com a conseqüència de la teoria del Ethos. És en aquest estil on naix la principal forma musical vocal, religiosa y profana (Oratori i Òpera respectivament).

​

​

MÚSICA VOCAL PROFANA:

     L'ÒPERA serà el la forma musical per exelència, que naix a Italia i s'expandeix a altres països:

​

  • DEFINICIO: L'òpera és una obra musical vocal acompanyada per orquestra on el drama està extret d'un llibret. Esta pensada per ser representada als teatres o a les corts dels palausque combina:

    • Cant amb monòlegs i dialegs​

      • Aries i duos: Molt lírics i melòdics​

      • Ariosos: Forma intermitja entre el recitatiu i l'ària:

      • Recitatiu: són narratius on més ràpidament es desenvolupa l'acció dramàtica.

    • Cors.

    • Música orquestral: 

      • Obertura ​

      • intermitjos

    • Dansa.

    • Escenografia.

​

  • ORIGEN: L'asociació de drama i música nno es un aspecte novedos, ja que:

    • A l'antiguitat clàssica es representaven les tragèdies classicques gregues​.

    • A l'edat Mitjana es representaven els misteris i milagres.

    • Al renaixement estaven els intermitjos dels madrigals i dels motets. Sent els antecedents més directes de l'òpera els següents:

      • Intermitjos teatrals​: de caràcter pastoril, alegòric o mitològic que s'intercalaven entre actes d'una comedia teatral del renaixement.

      • El teatre madrigal:

      • Però el naixement de lòpera, vindrà de la mà de la Camerata Bardi a Florència.

​​

  • REPRESENTACIÓ

    • No es representarà:​

      • Setmana santa​

      • Advent

    • S'aprofiten aquestes dates per fer música instrumental, oratoris i motets

 

Òpera en el primer Barroc (1580-1630): Florència i Mantua

​

La Camerata Bardi és un grup d'humanistes que discutien entre altres coses de com havia de ser la música. Es varen basar en els estudies de Girolamo Mei, que va realitzar una profunda investigació sobre la tragèdia grega, arrivant a la conclusió que els grecs eren capaços de'expresar els afectes mitjançant la tragèdia grega. Per aquest motiu i, donat que el barroc preten transmetre emocions, la camerata Bardi estableix que la música ha de fer-se a la manera grega, és a dir, una unica melodia que soporte tota l'expressió i afectivitat acompanyada de un baix continu que doni suport harmònic i rítmic per donar llibertat a la melodia. Neix el Recitatiu secco i després l'instrumental.

​

  • Així doncs, la primera proto-òpera va ser interpretada  la Camerata Bardi en 1597, "Dafne" de Jacobo Peri . No conservem aquestes partitures.

  • La primera proto-òpera que ens ha arribat es "Euridice" de Monteverdi l'any 1600

  • En 1601, Caccini va fer una altra "Euridice" però més lírica i melodiosa que la de Monteverdi.

  • Després de la creació de la proto-òpera a FLorencia, en 1607 es va representar "Orfeo, favola in musica"  de Monteverdi a Mantua on es va representar la considerada primera òpera de la història de la música. quedant l'òpera totalment definida i estructurada.

    

​

​

"THIS IS OPERA. NAIXEMENT ÒPERA
"Orfeo: favola in musica". Monteverdi
Ancla 1
Ancla 2
Ancla 3

Òpera en el barroc mig (1630-1680): Roma i Venècia

 

​

Ancla 4

Òpera en el barroc tardà (1680-1750): Nàpols

 

​

Ancla 5

L'ÒPERA FRANCESA:    

​

​

  • ANTECEDENTS: El ballet de Coeur

    • Era una representació de dansa on participava el rei i els nobles.

    • Des de el regnat de Lluis XIII, el ballet de coeur s'iniciava amb un cant coral o amb una solemne obertura, incloent nombroses entrades de personatges que dansaven, desfilaven o feien acrobàcies tocant instruments. Era un espectacle coreogràfic.

    • A mitjans del S.XVII s'havien representat algunes òperes italianes però no varen ser ben acceptades per no estar en francés. Per aquest motiu Mazarino convida a Cavalli a composar una òpera amb motiu de la boda del rei Luis XIV amb estil francés "Ercole Amante". Tenia 5 actes i un ballet al final de cadasqun dels actes, per aquest motiu els fracesos el varen considerar com un ballet però més cantat. L'intent de Mazarino va fracasar però va funciuopnar com alicient per produir òpera francesa, un estil propi. 

    • Primera opera francesa ve de la mà de Pierre Perrin (escritor) i Robert Cambert (músic) que amb el previlegi real varen crear la academia d'òpera en llengua francesa, sent la primera òpera francesa "Pomone".

​​

  • La tragedia lírica de Jean Baptiste Lully

    • Naix a frança però viu a França des de que tenia 11 anys.​

    • Es va guanyar la simpatia de Luis XIV, fins a tal punt que tota la música que s'interpretaba en la corte real passava per les mans de Lully i decidia el que s'interpretava i el que no.

    • 2 grans etapes:

      1. Compositor de Ballets amb la colaboració de Moliere​

      2. Composiotr d'òperes: Tragèdia Lírica. 

        • ​Consisteix en fusionar l'estil del Ballet amb la tragèdia clàssica amb un estil diferent dsels italians.

        • Combina música i poesia intentant buscar un equilibri (claritat del text).

        • Arguments mitològics i herois

        • Obertura, és el proleg que exalta al rei

          • 1ª secció:

            • Estil homofònic

            • Lent i majestuos

            • Ritme puntejat, trocaico (corxera amb dos puntets i fusa).

          • 2ª secció:

            • Moviment ràpid ​

            • imitació fugada

          • 3º Secció: (igual que la primera secció)

        • Estructurada amb cinc actes, finalizant cadasqun d'aquestos amb un ballet

        • Música pomposa que reflexa l'esplendor de la cort

        • Cors impressionants

        • Danses ritmiques

​​

Jean Baptiste Lully Armide Ouverture

L'ÒPERA FRANCESA:    

​

​

  • ANTECEDENTS: El ballet de Coeur

    • Era una representació de dansa on participava el rei i els nobles.

    • Des de el regnat de Lluis XIII, el ballet de coeur s'iniciava amb un cant coral o amb una solemne obertura, incloent nombroses entrades de personatges que dansaven, desfilaven o feien acrobàcies tocant instruments. Era un espectacle coreogràfic.

    • A mitjans del S.XVII s'havien representat algunes òperes italianes però no varen ser ben acceptades per no estar en francés. Per aquest motiu Mazarino convida a Cavalli a composar una òpera amb motiu de la boda del rei Luis XIV amb estil francés "Ercole Amante". Tenia 5 actes i un ballet al final de cadasqun dels actes, per aquest motiu els fracesos el varen considerar com un ballet però més cantat. L'intent de Mazarino va fracasar però va funciuopnar com alicient per produir òpera francesa, un estil propi. 

    • Primera opera francesa ve de la mà de Pierre Perrin (escritor) i Robert Cambert (músic) que amb el previlegi real varen crear la academia d'òpera en llengua francesa, sent la primera òpera francesa "Pomone".

​​

  • La tragedia lírica de Jean Baptiste Lully

    • Naix a frança però viu a França des de que tenia 11 anys.​

    • Es va guanyar la simpatia de Luis XIV, fins a tal punt que tota la música que s'interpretaba en la corte real passava per les mans de Lully i decidia el que s'interpretava i el que no.

    • 2 grans etapes:

      1. Compositor de Ballets amb la colaboració de Moliere​

      2. Composiotr d'òperes: Tragèdia Lírica. 

        • ​Consisteix en fusionar l'estil del Ballet amb la tragèdia clàssica amb un estil diferent dsels italians.

        • Combina música i poesia intentant buscar un equilibri (claritat del text).

        • Arguments mitològics i herois

        • Obertura, és el proleg que exalta al rei

          • 1ª secció:

            • Estil homofònic

            • Lent i majestuos

            • Ritme puntejat, trocaico (corxera amb dos puntets i fusa).

          • 2ª secció:

            • Moviment ràpid ​

            • imitació fugada

          • 3º Secció: (igual que la primera secció)

        • Estructurada amb cinc actes, finalizant cadasqun d'aquestos amb un ballet

        • Música pomposa que reflexa l'esplendor de la cort

        • Cors impressionants

        • Danses ritmiques

​

Altres compositors a destacar són:

  • ​CHARPENTIER: però les seves composicions no adquiriran importància a causa del monopoli de Lully

  • RAMEAU: que després de la mort de Lully, l'òpera francesa veura la seva època glorios. Sent un dels majors logros de l música gaña

​​

Ancla 6
diferencies opera francesa i italiana.PN

L'ÒPERA EN ANGLATERRA: La Masque    

​

​

  • ANTECEDENTS: La "Masque"

    • Era una representació d'entreteniment similar al ballet cortesà francès denominat masqué, unint accions escèniques, ballet , dansa....

    • L'obra més coneguda d'aquest génere es COMUS de Milton.

    • És òpera publica, no privada com la francesa

  • DESTAQUEM:

    • John Blow amb "Venus i Adonis". És una semiòpera perquè no tot és musical, sinó que té escenes només de teatre.​

    • HENRY PURCELL amb Dido i Eneas 

      • Va ser la primera i la derrera òpera considerada com a tal (Purcell va morir jove).​

      • Destaca el lamento de Dido (escala cromàtica descendent)

      • És La sintesis de:

        • Elements francesos: Obertura de tipo francés, dansa, cors​

        • Elements anglesos: melodia transparent i clara típica de la masqué

        • Elements italians: recitatius i àries.

      • Al morir jove es va perdre l'òpera.​

    • En el S.XVII Haendel fa una opera italiana que el public rebutxarà per no entendre l'idioma.

Henry Purcell Dido and Aeneas. Dido's lament
purcell.jpg
Henry Purcell Dido and Aeneas. Dido's lament
Ancla 7

L'ÒPERA EN ALEMANYA: La Masque    

​

  • Resulta difícil saber qual és el seu origen per la falta de fonts.

  • L'estimul definitiu per a la parició de l'òpera a alemanya va vindre del compositor aleman Schutz qui va estudiar en Itàlia amb Giovani Gabrielli i Monteverdi. 

  • Schutz va fer la seva primera òpera "Dafne" però no es conserva la música sent la primera que si es conserva  "Seelewing" de Sigmund Staden.

La principal activitat operística alemana estava en mans dels Italiansque feien feian a les corts alemanes. Compositors com Bontempi, Staffani o Fux.

Ancla 8

L'ÒPERA A ESPANYA: La Zarzuela i la Tonadilla (S.XVIII)  

​

  • El segle d'or que va viure la música espanyola en el renaixement va impidir que els nous vents musicals entraren al Barroc Espanyol. No obstant naix la Zarzula i la tonadilla.

  • La zarzuela es diferència de l'òpera en que hi han parts totalment parlades i en l'òpera no. 

  • Rep aques nom pel palacete de la Zarzuela.

  • "Celos aun del aire matan" és la precurtsora de la zarzuela  amb música de Juan Hidalgo i text de Calderón de la Barca.

  • "El jardin de falerina" és la primera Zarzuela que es conserva i és de Juan Hidalgo.

Ancla 9
Celos Aún Del Aire Matan Calderón De La Barca i Juan De Hidalgo

ALTRES FORMES VOCALS PROFANES: 

​

L'òpera no va ser l'unica música profana que existeix. Altres formes són:

  • CANTATA DE CAMARA:

    • És la evolució del madrigal​

    • Amb forma recitatiu/àries da capo

    • Scarlatti com a principal compositor.

​

.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

  • La CANÇÓ:

    • En 16010s'aprecia el nou estil monodic  amb les següents característiques:​

      • Senzillesa​

      • Estròfica

      • Sil·làbica

      • Ariosa

Alessandro Scarlatti - Sento nel core - cantata da camera
Ancla 10
Departament de música
bottom of page