POSTROMANTICISME
MATERIAL D'AMPLIACIÓ
1. INTRODUCCIÓ
-A la fi del segle IXX la burgesia havia obtingut el poder i havia constituït estats liberals conservadors, que es van haver d’enfrontar a una nova força política formada per el proletariat.
-El començament del segle XX es caracteritzà per un augment de la inestabilitat social i de la tensió internacional, que va culminar en la Primera Guerra Mundial. Durant aquests anys conclourà no tan sols el període romàntic, sinó també el concepte de tonalitat.
2. CARACTERÍSTIQUES MUSICALS
-
GÈNERE: Predomina la música profana i programàtica (els programes es basen en ideals de Shopenhauer...)
-
TIMBRE: Predomina la música instrumental. La instrumentació és un dels aspectes més treballats, s’amplia l’orquestra sobretot, la secció de vent metall i de percussió, i es busquen totes les seves capacitats expressives.
-
ARMONIA: L’ús de modulacions de atonalitats llunyanes, dissonàncies i cromatismes donen molta inestabilitat a l’harmonia i obren el camí cap a l’atonalisme
3. PRINCIPALS COMPOSITORS POSTROMÀNTICS
-MAHLER, compositor i director austríac. Les seves simfonies continuen la línia iniciada amb Beethoven, tenen una amplia i innovadora orquestració, una harmonia tonal portada als límits, són de llarga durada i expressen sentiments contra oposats, influïts pel pessimisme de Shopenhauer.
-STRAUSS, compositor i director d’orquestra alemany. Destaca per la seva producció per a orquestra i per les seves òperes. Va utilitzar el sistema de leitmotiv, i per assolir una màxima expressivitat introdueix innovacions en la orquestració i en l’harmonia, influït per la ideologia de Nietzsche.
-REGER, compositor com a pianista, organista, professor i director alemany. Fa servir magistralment formes clàssiques i destaca per la seva tendència a les modulacions arbitràries.
-BRUCKNER, té una influència clara de Beethoven i Schubert. En algunes també es percep la influència de Wagner pel que fa l’harmonia i l’ instrumentació.
4. IMPRESSIONISME MUSICAL